Bibliografio di l'Aragona
Ic artiklo intencas krear listo di omna libri verkita en, pri ed aden l'Aragonana linguo.
Libri[redaktar | redaktar fonto]
Literaturala[redaktar | redaktar fonto]
Originala verki[redaktar | redaktar fonto]
Mezepokala libri[redaktar | redaktar fonto]
- Cantar d'a Campana de Uesca
- La soterrada viva d'Alfambra
Yurala[redaktar | redaktar fonto]
- Fuero romance d'Albarrazín
- Fuero romance de Teruel
- Vidal Mayor
Historiografiala[redaktar | redaktar fonto]
- Cronica de Sant Chuan d'a Penya
- Cronicas d'os Chueces de Teruel
- Liber Regum
Historiala kompiluri da Johan Ferrández d'Heredia[redaktar | redaktar fonto]
- Cronica de los Conquiridors
- Grant Cronica d'Espanya
Teatro[redaktar | redaktar fonto]
ABARCA DE BOLEA, Ana: Obra en aragonés, Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, 1980. 52 paxinas. [O "Bayle Pastor¡l al nacimiento" se troba en as pax. 35-42]. MIRAL, Domingo: Qui bien fa nunca lo pierde / Tomando la fresca en la cruz de cristiano o a casarse tocan. Chaca, 1972.
ROMÁN, Santiago: Como as nabatas que baxaban por a río. Teruel, Ruxiada-Rebista d'a Colla de Fablans d'o Sur, 1993. 43 paxinas.
ROMÁN, Santiago: Rolde de broxas en Crenchafosca / No cal que t'en baigas. Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, 1986. 67 paxinas.
SANTOLARIA, Miguel: Mal d'amors. Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, 1983. 88 paxinas.
SOLANA, Rafael / SUBIRÁ, Ángel: Teyatro en aragonés benasqués: La roqueta / Pequeño teatro donde se habla y siente en benasqués. Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, 1987. 73 paxinas.
Tradukuri[redaktar | redaktar fonto]
- A metamorfosis
- A plebia amariella
- Chil, o torrero de Ham
- O Prenzipet
- Rebelión en torre animal
Mezepokala libri tradukita aden l'Aragona[redaktar | redaktar fonto]
- Libro d'as Marabillas d'o Mundo
- Libro d'el Trasoro
Tradukuri da Johan Ferrández d'Heredia[redaktar | redaktar fonto]
- Breviarium ab Urbe condita
- Historia Gentis Langobardorum
- Historia Romana
- La Flor de las Ystorias d'Orient
- Libro de los Emperadors
- Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea
- Libro de Marco Polo
- Secreto secretorum
- Vidas semblants
Religio[redaktar | redaktar fonto]
- Recuenco Caraballo, Pedro. Os cuatre Ebanchelios d'o nuestro Siñor Chesucristo. Escuelas Pías de Aragón.
Linguala verki[redaktar | redaktar fonto]
Studiuri[redaktar | redaktar fonto]
- Diccionario dialectal del Valle de Hecho
- Der hocharagonesische Dialekt
- De quelques affinités phonétiques entre l'aragonais et le béarnais
Gramatiki[redaktar | redaktar fonto]
- Recuenco Caraballo, Pedro. Conchugazión y prenombres febles de l'aragonés (229 berbos aragoneses conchugaus). Ligallo de Fablans de l'Aragonés.
Lernolibri[redaktar | redaktar fonto]
Vortari[redaktar | redaktar fonto]
Alsina, José Lera Aplego. diccionario de resistencia y Gramática sobre Lo Cheso
Andolz Canela, R. (1977) DICCIONARIO ARAGONÉS, Zaragoza:Librería General.
Anónimo. (1999) DICCIONARIO ARAGONÉS. Edición a cargo de Chesús Bernal y Francho Nagore, Zaragoza: Rolde de Estudios Aragoneses.
ARAGÜÉS, Chusé (1989): Dlzionario aragonés-castellán, castellano-aragonés, Zaragoza: Ligallo de Fablans de l'Aragonés.
Ariño Rico, L. (1980) REPERTORIO DE NOMBRES GEOGRÁFICOS: HUESCA, Zaragoza: Anubar.
BALLARIN CORNEL, Ángel (1971): Vocabulario de Benasque. Zaragoza, Institución «Femando el Católico».
Camarena Mahiqués, J. (1966) Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), Valencia: ANUBAR.
Peralta, Mariano. (1986) Ensayo de un diccionario Aragonés-Castellano, Zaragoza: Ediciones Moncayo.
Rohlfs, Gerhard (1981) DICCIONARIO DIALECTAL DEL PIRINEO ARAGONÉS. Institución Fernando el Católico Zaragoza.
Viudas Camarasa A. (1983) LEXICO DE LA LITERA (HUESCA). EL REINO VEGETAL, LOS ANIMALES Y EL HOMBRE. I.E.A. Cáceres.
Viudas Camarasa, A. (1980) EL HABLA Y LA CULTURA POPULAR EN LA LITERA (HUESCA). Instituto de Estudios Ilerdenses. Lérida.
Dialektala literaturo[redaktar | redaktar fonto]
- A lueca
- Qui bien fa nunca lo pierde
Mez-epoka literaturo[redaktar | redaktar fonto]
- Poema de Yuçuf
Revui[redaktar | redaktar fonto]
- A Bespra samboyana
- Bisas de lo Subordán
- El Alcaugüé
- Fuellas
- Luenga e Fablas